La setmana passada amb l'Engràcia varem viatjar fins a Rioseco de Soria per aplegar bolets. Aquí a Sant Llorenç Savall, malgrat que la temporada es presentava com a immillorable, la secada dels darrers dos mesos ha fet que els bolets no brollessin. El bosc és ben sec i erm. No n'hi ha ni un de mostra.
Vet aquí que tips d'esperar les cobejades pluges, varem fer un va-i-tot per arribar-nos a la meseta castellana, on la pluja, més generosa, havia estimulat la florida de milers de rovellons i d'altres espècies tant delicioses com els ceps o les llanegues.
Instal·lats a la casa rural de Los Quintanares,(a tocar de la vila romana del mateix nom), que des de fa divuit anys regenten uns amics, la collita dels tendres rovellons sota les pinedes netes de sota bosc, va ser tota una delicia, un plaer pels "tocats del bolet". Després de pagar la corresponent taxa de recolecció (5 euros per dos dies, amb un topall de cinc quilos per persona i dia), en dos matins de recerca aplegarem divuit quilos de "lactarius deliciosus", a més d'uns quilets de barreja.
Havent dinat suculentament a la Casa Rural, anarem a descobrir pobles de l'altiplà sorià. Pobles envellits amb una o dues esglésies romàniques, restes de poblats romans, mansions de l'antiga noblesa i, sobretot, les cases fetes de fang i palla, sustentades en bigues de fusta, amb els seus antics teulats i les grans i curioses xemeneies cilíndriques que sorgeixen de les àmplies llars de foc interiors.
Tot això enmig d'un paisatge fenomenal, que barreja amb saviesa des dels ancestrals boscos de savines i les pinedes, fins els camps bladers, llaurats ara pels tractors que no paren de treballar des de la matinada fins mes enllà de la posta de sol. A una alçada de més de mil metres sobre el mar, amb els caserius i pobles molt dispersos en el territori, amb el blau intens d'un cel no contaminat, el passeig tardoral per l'altiplà de Sòria és del tot recomanable.
A l'interior dels pobles, que han millorat molt, des de la meva darrera visita fa una vintena d'anys, tant en infraestructures com en serveis bàsics de proximitat, la crisi fa acte de presència. En ciutats com El Burgo de Osma o a la mateixa capital, la venda d'habitatges i el tancament o el traspàs de comerços, es fan evidents al visitant.
Un indret que desconeixia em va captivar especialment: el paratge de la Laguna Negra, situada sota les alçades del massís dels Picos de Urbión, a uns 1.800 metres d'altitud, envoltada d'espectaculars coníferes i abastida per una cascada. A la Laguna Negra s'hi pot arribar en vehicle des d'una carretera -que més endevant es transforma en una pista d'un sol sentit de circulació- que parteix del poble de Vinuesa, un poble amb carrers costeruts i que produeix un xoriç d'una notable qualitat.
Ja ho sabeu amigues i amics, si per aquí no hi han bolets a Sòria en trobareu, perquè després de la florida massiva de rovellons es cullen les esplèndides llanegues, mentre el termòmetre ho permeti.
No hay comentarios:
Publicar un comentario