LA RATAFIA, AL PUNT

La ratafia d'enguany, ja és a punt. Després de quoranta dies de maceració a sol i serena, i de dos mesos embotellada covant-se al sòtan, el  brau elixir natural ja pot ser gustat.

La  ratafia és un licor casolà, una beguda de la terra, que esdevé el beuratge natural per excel·lència, mitjançant un selecte equilibri d’aromes obtingut per la maceració d’herbes, espècies, flors i fruits naturals entre anís sec. 
La majoria d'aquests vegetals els he recollit de la natura, a l'entorn de casa, pels volts de Sant Joan, que és el temps en què culmina la primavera, i la vegetació ens ofereix la seva màxima esplendor aromàtica.

En efecte, el solstici d’estiu, curull de màgia i de misteri, és un temps propens a l’elaboració d’elixirs i filtres amorosos,  alguns recollits d’ancestrals receptaris de savis alquimistes o de l’art de les trementinaires, com a expressió, encara viva, de la passió popular per la terra. 

La ratafia, elaborada amb paciència, assoleix una graduació final d’uns trenta graus d’alcohol i ofereix notables propietats medicinals i digestives als seus degustadors.

Atès l'èxit assolit per la primera ratafia feta l'any passat, aquest 2013, he dosificat alguns dels ingredients, afegint als sis litres d'anís sec un litre de vodka, per a matissar-ne el color i la dolçor final. Ara disposo de set litres de ratafia embotellada que em permetran tot un any de tastets. Alguns amics i amigues de Sant Llorenç Savall el·laboren també la seva pròpia ratafia, i el proper dia 16 de novembre, en farem el tastet comunitari després d'una carnada a Comabella. De fet el dia assenyalat per tastar-la és la Diada de Tots Sants , però enguany, la natura ha retardat la floració de moltes espècies vegetals i en comptes d'iniciar el procés per Sant Joan el reardarem a mitjan juliol.

Els ingredients
Per als que volgueu fer-vos la vostra ratafia, us acompanyo la meva recepta:
Poseu en un recipient de vidre ben net i amb el boc gros, aquests ingredients*:

Tres litres de crema d’anís sec ; Tres nous tendres esclatades ; Mitja nou moscada

Tres claus d’espècia; Un canó de canyella; Una beina de vainilla ; Deu grans de comí

Mitja pinya verda de pi esclatada o dos brots de pi; Un tros d’escorça d’alsina

Dues branques de menta salvatge ;Dues branques de menta cultivada

Dues branques d’alfàbrega; Dues branques de farigola; Tres brots de romaní

Tres brots de sàlvia; Tres flors de saüc; Tres brots de fonoll; Tres flors d’espígol

Tres brots de sajolida; Tres flors d’orenga; Tres brots de til·ler en flor

Tres brots de marialluïsa; Un brot d’ortiga; Un brot de llorer; Un brot de ruda

Un brot d’olivera; Uns fruits de ginebró (deu boletes negres); Quatre flors de rosella

Vint flors de camamilla; Vint flors d’herba de Sant Joan (Pericó); Vint flors de poniol

Una pètal de flor de magnòlia; Una rosa; Un ramell de flor d’esbarzer; Sis flors de malva

Quatre flors d’esparnallac (Herba de Sant Pere);Una flor de magraner

Tres brots de cua de cavall; Tres flors de farigola mascle (Teucrum)

Un brot amb flor d’escabiosa; Un polsim de dent de lleó; Dues fulles d’orella d’òs

Dos brots d’artemisa (l’herba de les dones); Una pela de taronja; Una pela de llimona

Sis grans de cafè

* Aquesta recepta conté, a banda de l’anís, quaranta-cinc ingredients vegetals, però se n’hi poden afegir més (fins a noranta-nou varietats n’hi posen alguns), o posar-n’hi menys, tot dependrà de les ganes i gustos de cadascú o cadascuna.

El·laboració

Una vegada heu introduït tots aquests ingredients, amb les plantes tendres, músties o seques, cal remenar bé el recipient  i deixar-lo macerar, a sol i serena, durant quaranta dies i les seves respectives nits, remenant-ne el contingut de tant en tant.

Observareu que la mescla es torna progressivament de color marró o negre.

Passats els quaranta dies ja es pot obrir, colar amb un drap, i dipositar el líquid en botelles ben tapades, guardant-les en un lloc fresc i sec perquè reposin. 

RATAFIA

BON DIA

Espanta els mals

I dóna alegria

de nit i de dia

Ratafia casolana elaborada amb anís i la maceració de quaranta classes d’herbes, espècies, flors i fruits naturals del massís de Sant Llorenç del Munt, seguint una ancestral recepta, una sàvia mixtura d’aromes que en fan un beuratge altament medicinal i digestiu.  

per Jaume Valls i Vila entorn de Sant Joan de 2013.