Des de Sant Llorenç Savall, a la meva casa de "La Miranda", gaudeixo d'una visió privilegiada de la muntanya i intueixo plana vallesana. M'agrada mirar enllà del bosc proper i contemplar, a ponent, les mudes de colors del massís de Sant LLorenç del Munt, -sempre canviants- amb la seva imposant Mola.
Recorro visualment el carener fins al Montcau, la depressió del coll del Llor, i tot seguit la sil·lueta dels Emprius, el pla de l'Era Ventosa i la Roca S'areny, fins al pedró del Castell de Pera i la muntanya d'Abellarols.
Per llevant, la perspectiva divaga per les Roques d'Aguilar, -sobre el caseriu Les Arenes-, el turó del Castelló, i s'oviren, al fons, la muntanya del Farell, el cingle de Sant Sadurní, sobre Gallifa, i els alts del Salomó, seguits del poble encimbellat de Ganera.
A la balconada del davant hi tinc el Puig Rodó, que culmina el serrat del Bon Aire i les carenes de Sant Feliu del Racó, d'una banda i les ja esmentades Roques d'Aguilar. Tot un muntanyam reblert de bosc mediterrà d'una verdor intensa. Un plaer per a la vista.
Darrera aquestes muntanyes s'estén la plana vallesana ocupada en part per les ciutats de Castellar del Vallès, de Sabadell -on vaig nèixer- i de Terrassa -on he treballat els darrers trenta-tres anys-, les quals s'endevinen a la nit per la contaminació lumínica.
Allà, a la terra baixa, hi batega la febre de mig milió de persones, amb els seus neguits i esperances quotidianes.
Des d'aquí, dalt del turó de Les Marines, no en tinc prou regalant-me amb la bellesa del paisatge. Vull arribar més enllà.
Veure, escoltar i seguir les aportacions al feisbuc em dóna fe de les vostres facècies, però no em permet anar més enllà d e l'equivalent a una salutació al carrer.
Per això he decidit crear aquest bloc, que he titulat Mirant enllà per tal de poder comunicar-vos les meves modestes opinions,
desitjant que potser pugui ser del vostre interès. De tot cor,
Jaume Valls i Vila
